dimarts, 17 de febrer del 2015

L'escola a Finlàndia


Com ja sabreu Finlàndia lidera l'informe PISA. Els nens finlandesos que estan ara en edat escolar, seran en un futur pròxim els més ben preparats per al mercat professional. Però, ¿Quines són les claus de l'èxit de l'educació al país nòrdic en el qual la majoria dels nens no comença l'escola fins als 7 anys?
Durant els primers 6 anys, els nens tenen en totes les assignatures al mateix mestre, és una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat. Tampoc hi ha una qualificació numèrica, per no fomentar la competència entre alumnes.
L'educació és gratuïta fins a la universitat. L'educació no només inclou les classes, sinó també les dietes i tot el material escolar.
Segons un estudi realitzat per Javier Melgarejo (Llicenciat en Psicologia, Doctor en Pedagogia) l'èxit finlandès es deu al fet que:
- Es encaixen 3 estructures: família, escola i recursos socioculturals. Són tres estructures que funcionen de forma coordinada sempre.
- El sistema finlandès contribueix amb nombroses ajudes oficials a les famílies.
- Hi ha una herència cultural luterana basada en la responsabilitat, la disciplina i l'esforç.
- La climatologia, que empeny a tancar-se a casa.
-L'elevada qualificació acadèmica del professorat. Els millors docents se situen en els primers anys d'ensenyament. Per ser mestre es necessita una qualificació de més d'un 9 sobre 10 en les seves mitjanes de batxillerat i de revàlida; són proves molt dures.

Creus que el sistema educatiu espanyol hauria d'evolucionar?

De quina manera? És Finlàndia un bon exemple?


dilluns, 16 de febrer del 2015

QUINA EDUCACIÓ VOLEM?


PILAR BENEJAM
 
Quina educació volem? Aquesta pregunta titula el nou llibre(*) de Pilar Benejam, mestra i pedagoga que al llarg de la seva carrera professional s'ha guanyat la definició de "mestra de mestres". Benejam té ara 77 anys i ha volgut compartir amb aquesta obra la seva visió sobre la professió de mestre des de l'òptica que li dóna la seva llarga experiència.



La societat ha evolucionat ràpidament en les últimes dècades i especialment en els últims anys. Creu que l'educació ha evolucionat a la mateixa velocitat? Com valora aquesta evolució?
És cert que si mirem enrere, per exemple a la meva etapa d'estudiant, hi ha moltes coses que han millorat. Ara tothom s'ha d'escolaritzar i hi ha una formació obligatòria fins als 16 anys.
Queda pendent que el sistema prengui qualitat. No vol dir que no hi hagi mestres excel·lents i centres molt bons. Però al sistema, com a sistema, li falta qualitat.
Sabem que no s'ha de generalitzar, però s'atreviria a fer una radiografia dels mestres actuals?
Entre els mestres, com en qualsevol professió, hi ha de tot. Jo m'atreviria a fer una radiografia de la formació del professorat. La culpa de la manca de qualitat del sistema està repartida. No hi ha dubte que un mateix, encara que el formin malament, arriba un moment que és conscient de la seva obligació i de la seva ètica professional i el que no li han ensenyat ho aprèn. Però d'altra banda, la universitat no ha acabat d'entendre què significa preparar gent per exercir una professió. Tenen molt clar què és preparar gent per a la investigació o el coneixement. Però no tenen clar que en una professió, a més de saber s'ha de saber fer.
Quines qualitats hauria de reunir un bon professor?
Hi ha tres coses molt importants. La primera és que el mestre ha d'estar convençut de la importància del seu treball, de la dignitat de la professió. Hi ha molta gent que veu la professió de mestre com una cosa menor quan en realitat és d'una extraordinària repercussió social i dignitat, perquè formar els futurs ciutadans d'una societat democràtica no és dir poc. La segona cosa que ha de tenir un mestre és un gran rigor amb el coneixement, ganes de saber, perquè només ensenya bé aquell que sempre aprèn. I ha d'aprendre tant la teoria com la pràctica. Ha de seguir els progressos que fa la ciència i la reflexió, però també ha de reflexionar sobre la pràctica, perquè teoria i pràctica no es poden separar. I la tercera cosa és que educar és un acte de respecte i estima pels alumnes, no és només posar notes i exàmens.
Creu que la formació que reben els professors actualment és l'adequada?
La formació de mestres actual és una formació universitària basada en crèdits i la suma de crèdits no pot ser igual a tot. És una formació molt acadèmica en què teoria i pràctica estan separades, quan en realitat saber i saber fer són les dues cares d'un mateixa moneda.
I com veu els alumnes d'avui?
Els alumnes sempre han estat difícils i fàcils. No crec que ara siguin més difícils que abans. L'educació mai ha estat fàcil i calen professors que sàpiguen molt bé el que fan. A vegades la gent creu que educar és anar a classe i explicar el que el professor sap. Jo crec que el mestre ha d'anar a classe a treballar el que els alumnes necessiten. I ho ha de fer d'una manera que enganxi, que atregui, que entusiasmi als alumnes. Quan el professor està entusiasmat, els alumnes s'entusiasmen.
Podríem resumir que la motivació és bàsica a l'hora d'ensenyar?
Els alumnes sempre volen aprendre. Ara bé, volen aprendre el que per a ells és interessant, i un professional de l'ensenyament és el que ho sap fer interessant.
Sembla que un professional de l'ensenyament pot ser qualsevol. Un pare una mica il·lustrat pot fer el que ara fan molts professors. Aleshores, què és la professió? La professió és fer de tal manera que els alumnes vulguin i puguin aprendre.
Però despertar l'interès dels alumnes no és fàcil.
La culpa és d'uns programes infumables (amb perdó de l'expressió). Aquests programes no es poden fer. Creure que els alumnes aprendran en un any tot el que tu has après a la vida és absurd. Passar per les lliçons com si un fos a cavall només condueix a l'oblit. S'examinen, aboquen tot allò que han estudiat i ho obliden.
Quina seria l'alternativa a aquests programes?
És millor treballar uns pocs temes fonamentals, ben treballats, a fons. A més, com tot es relaciona amb tot, quan es treballen bé els temes fonamentals d'una matèria, s'afegeixen experiències, se surt al carrer, es fan excursions … resulta que s'aprenen moltes més coses.
També cal treballar des de petits les responsabilitats i obligacions. A l'escola es fa amb petites tasques, com tenir cura dels peixos, repartir les fulles, etc. Tothom participa i té una obligació i una responsabilitat.
Vostè també ha apuntat a la responsabilitat dels mestres a l'hora d'educar als ciutadans d'una societat democràtica. Creu que s'estan fent bé les coses en aquest sentit?
Si realment eduquem per a una societat democràtica, tota persona té un vot. L'educació general bàsica és la que se suposa que es dóna a tots els ciutadans perquè votin de forma entenimentada.. Perquè en cas contrari voldrà dir que no es creu en la democràcia o que la democràcia no té salut. Per tant, l'educació general bàsica ha de servir perquè totes les persones que tenen el poder i l'exerceixen amb el seu vot, tinguin una formació, una educació. Si tothom tingués clar això, sabrien que en l'educació general bàsica fins als 16 anys han de formar persones que sàpiguen pensar, triar, decidir, que sàpiguen viure amb els altres i dialogar, que sàpiguen que s'han de comprometre i que han de participar.
En resum, ¿quina seria la clau per aconseguir l'educació que volem?
Una educació general bàsica de qualitat. S'han de formar persones que sàpiguen dialogar com a base de la igualtat. Si saps escoltar i dialogar vol dir que creus que les idees dels altres poden ser tan interessants i autèntiques com les teves. La base és el respecte als altres i en això és important l'exemple de la família i dels mestres.
(*) Quina educació volem? de Pilar Benejam Arguimbau. Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat | Col·lecció: Referents, 6 | Any: 2014 | Pàgines: 157 | Idioma: Català.

dissabte, 14 de febrer del 2015

LES RAONS I LES POSSIBILITATS D'UN PACTE PER L'EDUCACIÓ

JAUME MASCARÓ PONS  

Ja no és notícia que hi ha un procés en marxa per acordar un document que serveixi de base per a un gran pacte per l'educació a les Illes Balears. Tampoc és nou que el document base, elaborat per un conjunt de col·lectius de Mallorca, Menorca i les Illes Pitiüses, que ha començat a circular per la xarxa, ha estat objecte d'observacions crítiques per part de grups de posicions polítiques clarament contraposades. Per uns sembla una maniobra encoberta d'entrar en el procés preelectoral, creant un front anti-PP, tot just pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques, en un tema que ha estat altament conflictiu en aquesta legislatura. Per altres seria tot el contrari, un pacte polític d'inspiració neoliberal que serviria per desactivar les reivindicacions de la comunitat educativa, en especial dels moviments de professors o, fins i tot, s'ha insinuat que podria ser una plataforma de les ambicions 'polítiques' d'uns quants. 
Seria fàcil caure en la temptació de pensar que, ja que les crítiques vénen de cada banda, açò voldria dir que anam bé, que, en el fons, les posicions defensades en el document ocupen una centralitat moderada, i que açò és la posició ideal per a un pacte, que hauria de fer confluir en un acord ampli persones que parteixen, probablement, de posicions i enfocaments diversos i, fins i tot, contraposats a l'origen. I també seria massa fàcil desqualificar algunes de les crítiques mostrant que provenen de gent que també se les podrien aplicar a si mateixos...
Però NO és així. NO ÉS AIXÒ, AMICS!! Crec que és un error greu pensar que l'objectiu del pacte és trobar un punt mitjà de confluència moderada entre les actuals posicions polítiques sobre l'educació. El pacte NO ÉS PRIMÀRIAMENT UN ACORD POLÍTIC, sinó UNA PROPOSTA D'UN GRAN ACORD SOCIAL PER L'ÈXIT EDUCATIU. L'acord polític en seria una conseqüència instrumental, allò que faria possible l'aplicació pràctica dels criteris del PACTE. Entès d'aquesta manera, el Pacte per  l'Educació proposa, primer de tot, una perspectiva nova sobre l'educació a la nostra societat i, en aquest sentit, el Pacte no representa un acte de moderació, sinó tot el contrari, significa la voluntat d'un canvi de model educatiu, el que ha de conduir a l'èxit i el que ha d'evitar l'actual fracàs escolar. Si hagués de resumir en poques paraules i de manera esquemàtica aquesta nova perspectiva, que és el fonament de la proposta de pacte, diria que és posar com a element central el procés de l'aprenentatge, en lloc de la dinàmica de l'ensenyament. Això significa que el subjecte del sistema educatiu són els alumnes. Això significa reclamar de TOTS els agents socials implicats en el procés educatiu (famílies, societat civil, ensenyants, administració...) l'esforç de pensar i acceptar uns criteris compartits per assolir aquest objectiu d'aconseguir l'èxit educatiu. En aquest procés, és fonamental disposar d'un diagnòstic rigorós i clar de la situació, és important prestigiar el treball professional de mestres i docents, és indispensable aconseguir que les famílies se sentin part real de l'activitat educativa... L'increment de recursos, la millora de les condicions de treball dels ensenyants, la millora de les condicions materials dels centres, són condicions necessàries, però no suficients. En aquest esforç d'un canvi de model, certament, s’hauran de replantejar coses que poden forçar canvis en la situació actual i, per tant, és un bon criteri adoptar les mesures transitòries que facin falta, per arribar als objectius que es desitgen sense que ningú en surti perjudicat.
Però això reclama posar-se d'acord en algunes qüestions bàsiques. N'hem assenyalat quatre a la introducció del nostre document, com a criteris de partida: l'educació com a servei públic, basat en l'equitat i la qualitat; la implicació de la societat, de tots els agents socials, en la construcció del model educatiu; l'adequació al context social i cultural; i la necessitat d'un marc estable per a la seva aplicació. 
Els que hem treballat i ens sentim implicats en aquest procés de pacte per l'educació esperam dels polítics que donin la paraula a la gent que viu els problemes, que deixin de legislar en funció d'interessos partidaris, i que acceptin un marc de treball de llarga perspectiva i no de mesures de curt abast. Crec que ningú creu que apostar per un canvi en el sistema educatiu sigui fàcil, ni ràpid. I per això el document que s'està elaborant no és el punt final, és un punt de partida que haurà de ser corregit, matisat, revisat moltes vegades, i ha de recollir encara les aportacions de molta gent, que voldríem que s’incorporàs a la dinàmica del Pacte. Però el que no pot esperar és començar ja a fer camí.
El Pacte per l'Educació no és una plataforma reivindicativa, no és un moviment polític en el qual domina un criteri ideològic homogeni, és la confluència, des de la diversitat, en uns objectius compartits orientats a aconseguir en la nostra societat l'èxit educatiu, que és la condició primera d'una societat millor.

Un pacte quàntic

El científic va asseverar que l’aigua disposa de memòria i que segons com la tractem, en congelar-la, cristal·litzarà d’una manera o d’una altra




Ara Balears
Masaru Emoto es va fer famós per un experiment molt criticat en l’àmbit científic i que es coneix arreu del món com ‘Els missatges ocults de l’aigua’. El científic va asseverar que l’aigua disposa de memòria i que segons com la tractem, en congelar-la, cristal·litzarà d’una manera o d’una altra. Aquest fet, segons ell, influeix directament en la nostra salut, ja que el nostre cos està format majorment per aigua. L’autor de l’estudi diu que la cristal·lització de l’aigua és molt diferent si està exposada a un tipus de música, com la clàssica, o a una altra, com la heavy metal. O que si l’aigua se la sotmet a paraules com amor i gràcies, fa cristalls de gel amb formes geomètriques espectaculars, però que si està en contacte amb paraules com estúpid o odi, el gel no arriba a cristal·litzar.
Crítiques a banda, al llarg de la història de la humanitat l’ésser humà ha tractat el menjar, la beguda, les plantes, els animals o qualsevol objecte o persona amb certes connotacions semblants a les afirmacions del senyor Emoto. On comença el misticisme i acaba la ciència?
Exemples en trobam a grapats. Al cristianisme, que ens toca de més a prop, l’aigua té un simbolisme de forta càrrega i és emprat per batejar i purificar del pecat original aquells que volen formar part d’aquesta religió. També hi és present l’aigua beneïda o el costum de beneir els aliments abans de començar un àpat. En altres vessants trobam la curació per la imposició de mans, el reiki, tenir cura de les plantes mentre hi parles, la dita que diu que la música amansa les feres. I un llarg etcètera. És com voler transmetre a la matèria la bona voluntat dels teus pensaments.
Introduïm ara un nou element: la física quàntica. Aquesta ciència s’encarrega de les teories que descriuen el funcionament de les partícules més petites. A hores d’ara, es fa molt d’èmfasi en la importància que té l’observador dins del procés per fixar esdeveniments. S’ha arribat a demostrar que una partícula pot estar en dos llocs a la vegada. I això pot relacionar-se amb la força del pensament per emmotllar la realitat. Aquest seria el punt d’unió, allà on establim la relació entre el que hem conegut al llarg de la història com misticisme i els possibles avenços científics en relació a la teoria quàntica.
La capacitació de les persones per entendre determinades qüestions ha estat present de manera inseparable al llarg de la història de la humanitat. Diu una vella història que els indígenes d’Amèrica no varen ser capaços de fitar els vaixells de Cristòfol Colom quan varen aparèixer per primera vegada a la línia de l’horitzó del mar. Només el xaman del grup va ser capaç de reconèixer el que allí estava guaitant: unes naus inimaginables per als seus conciutadans. Era l’avançat del grup. Un visionari. La resta no estaven preparats per veure uns objectes que els seus magins no podien concebre. Igual ha passat amb molts descobriments o avenços tecnològics. Va ocórrer amb Giordano, que el cremaren per pensar que la Terra no era el centre de l’univers. O amb els germans Wright, ridiculitzats per pensar que una màquina podia volar. O amb Harvey, degradat per creure que la sang era bombejada des del cor. I una gran quantitat de genis al llarg dels segles.
Tal vegada passi això amb la física quàntica o amb els missatges de l’aigua. Ara mateix no tenim els mitjans o els coneixements per demostrar segons quines teories. D’aquí a uns anys, o a unes dècades, aquestes teories incipients seran desenvolupades, demostrades i tan reals com que l’ésser humà ha pogut anar a la Lluna.
I en aquest punt és on entra el joc el pacte educatiu. I més en concret, la gent que està treballant per aconseguir que arribi a bon port. Ens trobam davant gent que hi creu. Que hi té fe. Que, coneixedors de les dificultats, dels entrebancs i de les crítiques dels que en són contraris (i, de vegades, dels que són més a prop) continuen amb actitud positiva i cap endavant. Que veuen més enllà de l’aquí i ara. De fet, estan mirant, millor dit, somiant, en l’educació que tindran els infants que encara no han nascut. Que volen sumar i no excloure. Que volen diàleg i acords. Tenen una actitud que edifica. Una actitud que modifica el present, en termes quàntics. I volen incloure-hi tots aquells que fan crítica constructiva del document. Perquè saben que només per aquest camí s’aconseguirà l’objectiu. Aquesta actitud i aquest pensament determina qui són i què aconseguiran. Volen cristal·litzar el document en precioses geometries. I cada vegada són més a prop, perquè sumen. I cada vegada en són més, perquè això s’encomana. I cada vegada tenen més força, perquè són generosos. Quin serà el final d’aquesta història? Pensem amb força i sense pors com volem que sigui i, tal vegada, els somnis, es facin realitat

Opinió: Interseccions cap al futur

Per Joan Amorós i Salinas 

Les matemàtiques estan tan lligades a l’univers i a la vida que tot allò que ens ensenyen al llarg de la nostra escolarització té una aplicació pràctica, encara que per desgràcia no tots hem tingut la sort de rebre el corresponent ensenyament per part d’un docent amb una pedagogia adequada i funcional.
Recordareu que pels anys 80, les matemàtiques de l’EGB repetien en diversos cursos el concepte d’intersecció de conjunts. Recordareu aquells dos cercles que representaven dos conjunts, sempre anomenats A i B, i una zona comuna, on els dos conjunts s’unien, que era coneguda com a zona d’intersecció i que estava pintada d’un altre color. Aquesta era la zona mútua, la zona on estaven presents els elements comuns als dos grups o conjunts.
Volem rescatar aquest concepte, que si bé el tenim assimilat dins els nostres coneixements, a vegades se’ns extravia formant part d’un bosc que no veiem per culpa d’un arbre. I el farem servir per fer veure el que es pretén amb el document de consens educatiu d’Illes per un Pacte.
Considerarem cadascuna de les, aproximadament, trenta entitats que formen part d’aquesta plataforma, com a trenta conjunts. Són grups diferents perquè cadascú d’ells té unes reivindicacions, una visió del món educatiu i unes propostes distintes. Aquestes associacions (ja siguin assemblees, organitzacions, entitats, cercles, etc.), però, tenen punts en comú, punts d’unió, punts d’intersecció. Evidentment, és més senzill trobar la intersecció entre dos grups (A i B), com ens exposaven gràficament en aquells llibres dels vuitanta, que entre una trentena d’associacions. La zona pintada com a intersecció serà, evidentment, més reduïda. Aquest espai és un mínim comú, tot emprant un altre concepte. No obstant això, aquesta major dificultat implica un major mèrit quant a la composició d’aquest nou conjunt intersecció. Diríem que és un mínim comú de màxim esforç. I aquest fet té molta importància.
Per això, aquesta intersecció serà el punt de partida, el document de mínims, d’allò en què coincidim tots els implicats en educació. A partir d’aquí, els diferents sectors hauran de seguir desenvolupant els seus pensaments, les seues reivindicacions i aquelles propostes que considerin necessàries, incompletes o amb poca concreció.
El que no podem fer és que aquest conjunt intersecció es transformi en conjunt buit, un conjunt amb zero elements, amb motiu de no haver-hi coincidències entre les diferents entitats. De veritat no hi ha cap punt de contacte entre algunes de les plataformes que han format part del procés d’Illes per un Pacte? Pensam que no és així. Pensam que s’estan confonent conceptes. Per què? Dues opcions: o no s’ha explicat d’una forma adequada o no s’ha entès correctament. Siga com siga, encara estam a temps de trobar una solució.
Ningú vol fer d’aquest document una mena d’escriptura sagrada que marcarà l’esdevenir educatiu de les nostres illes. Ningú pensa que es produirà un miracle i a partir d’aquest moment tot millorarà sense problemes. Aquest només és un punt de partida. Humil, però necessari. I a partir d’aquí, avaluarem, revisarem i seguirem parlant-ne, d’educació. Millorarem el document amb la presència de tot aquell que ho desitgi. A banda, cada entitat, cada assemblea, cada associació, haurà de seguir desenvolupant les seues propostes basant-se en els seus ideals. Una cosa no lleva l’altra.
Els grans atletes també varen començar a caminar amb dificultats, com qualsevol aprenent. Aprenguem a caminar amb una mentalitat constructiva. Basem-nos amb allò que ens uneix, en les nostres interseccions i no ens deixem arrossegar cap a un conjunt buit que només afavorirà a aquells que no els interessa l’educació.

El document que fa debatre la comunitat educativa

El Pacte per les Illes recull ara les esmenes, que es discutiran en ple dia 14 de març

MERCÈ PINYA Palma | Actualitzada el 14/02/2015 00:00
TAULA RODONA El Pacte per les Illes organitzà ahir una taula rodona moderada per Pere Carrió i amb la intervenció de Manel Perelló, Joan Amorós i Jaume Mascaró Pons. La participació del públic fou animada i fonamental per obrir encara més el procés. / ISAAC BUJ
La comunitat educativa de les Illes Balears ha transformat la lluita contra les polítiques de Bauzá i Wert en un procés constructiu que vol desembocar en un document de bases per fer una futura llei d’educació a les Illes Balears. El procés fa mesos [anys, en el cas menorquí] que es gesta i el debat també ha fet trepitjar calls. La plataforma Crida en surt per desacords insalvables i, en canvi, l’Assemblea de Docents ha aconseguit retardar un mes la posada en comú de les esmenes al document consensuat aquest gener. L’STEI, molt crític, es reuní ahir amb els impulsors del Pacte per acostar posicions després que aquesta setmana ha comunicat que “ha de tenir la possibilitat de participar plenament en la redacció del Pacte per l’Educació.”
Emperò, què diu el document? Quines són les crítiques principals? Aquí, una selecció del que diu l’esborrany i d’algunes de les esmenes que s’han recollit fins ara, en un procés que continua obert i que s’acabarà de debatre el proper 14 de març abans de ser presentat als partits polítics perquè puguin incloure les propostes en els programes electorals. El calendari apressa.
Escola pública, i laica?
El document no parla, de moment, de la laïcitat a l’escola
El document del Pacte parla de l’educació com a servei públic basat en l’equitat i la qualitat. “Que l’escola sostinguda amb fons públics sigui universal, que prengui com a fonament la igualtat i l’equiptat i ofereixi una educació de qualitat, oberta realment a tothom, sense cap tipus de discriminació”, diu el text. En les esmenes presentades per l’Associació de Directors de Secundària es parla també d’afegir-hi “garantir que tothom qui ho vulgui pugui accedir a una plaça escolar pública laica”. MenorcaEdu21 va més enllà, tot i que es manté a destacar la voluntat i no l’obligatorietat, i demana una referència a l’accés, “si així ho vol, a l’educació pública, laica, de qualitat i en català”.
Més paper per als alumnes
Des d’intervenir en la presa de decisions fins al treball cooperatiu
Tot i que una de les crítiques de la plataforma Crida a l’hora d’argumentar la seva retirada del procés del Pacte per les Illes fou, precisament, que no s’ha sabut fer partícips els estudiants a l’hora de redactar l’esborrany que ara mateix és objecte d’esmenes, el document parla de la necessitat d’escoltar i fomentar les veus dels infants dels joves. “Es tracta d’ensenyar a participar participant”, diu el text. Es pretén que els alumnes passin a formar part de la presa de decisions que afecten el centre i també potenciar-los el “sentiment de grup i de responsabilitat comuna”.
Model lingüístic ambigu
Diferents col·lectius demanen més concreció pel que fa al català
“Cada centre escolar elaborarà el seu projecte lingüístic de centre en el marc de la seva autonomia i en funció de diferents variables contextuals: llengua de l’alumnat, resultats de les avaluacions internes i externes, entorn del centre, etcètera. L’objectiu és aconseguir que l’alumnat assoleixi una competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris (...). Sempre tindrà un tractament preferent la llengua pròpia de les Illes Balears (...). En aquest sentit, es considerarà la situació de la llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada”. És el que exposa el document del Pacte. Tot i que exposa que el català tindrà un tractament “preferent”, evita concretar, fer referència a percentatges concrets o esmentar la normativa vigent, el Decret de Mínims. Les crítiques de l’STEI i de Crida, fora del procés, van per aquí. També és el cas d’algunes assemblees de centre, que han transmès que el model que es proposa és ambigu. Des del Pacte diuen que “és un document de bases”.
Carrera docent
El professorat es classificaria en quatre nivells diferents
Els docents es dividirien en nivells segons la seva experiència “La carrera docent s’estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat i expert”, associant també experiència i salari, diu el Pacte. Igualment, es promouran avaluacions (multinivell, internes i externes) periòdiques i obligatòries del professorat i dels centres. Aquesta és una de les qüestions que més suspicàcies ha generat entre el col·lectiu docent, que pel que fa a l’Assemblea, encara s’ha de definir. L’STEI considera que la classificació en grups dels docents suposaria una “precarització de la majoria de les places”.
Directors més forts?
Sindicats qüestionen les atribucions en provisió de places
El document defineix les atribucions de la funció directiva, que comporta el nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de direcció i coordinació, prèvia comunicació al consell escolar i claustre; assignar al professorat altres responsabilitats de gestió i coordinació, entre d’altres. Emperò la que ha estat objecte de més crítiques és la d’intervenir en els procediments de provisió de places per concurs específic i de provisió especial en comissió de serveis. Des del sindicat UOB creuen que “en un model d’escola pública no és acceptable que el director intervingui en el procés de provisió de places”, i apunten que la proposta “coincideix amb la LOMQE”. L’STEI apunta a més que aquest punt suposaria seleccionar els docents “al marge dels barems públics”, fet que podria afavorir pràctiques “poc transparents”.

dimecres, 11 de febrer del 2015

L'ESCOLA QUE VOLEM

Si el curs passat fou el del conflicte educatiu més fort de la nostra història, aquest és, sens dubte, el curs del pacte educatiu. Dia a dia m'anim més i pens que és possible que tot acabi bé. Encara més: pens que les dificultats i reculades han enfortit les possibilitats. Sens dubte hi haurà pacte. Aquests dies les organitzacions n’estan debatent el darrer esborrany i la majoria fan propostes que no són de matís. Per això el proper dissabte se n'haurà d'ajornar la presentació a la societat no amb excuses sinó amb la responsabilitat d'aconseguir el millor document de pacte possible.
El procés per elaborar el document del pacte educatiu és una altra eina tan potent o més que la manifestació del 29 de setembre. La concentració de més de 100 mil persones fou un alçament de la ciutadania contra la política educativa i contrària a la nostra llengua del Govern Bauzá. Fou un avís sense precedents i molt seriós al president que, amb l'excusa de la majoria absoluta, no va reaccionar. Però el seu castell de cartes s'ha anat destruint per manca dels fonaments que atorguen la sensatesa i la raó.
Ja aleshores, la gent més preocupada per la deriva educativa es reunia i posava en comú les seves opinions. Durant molt temps s'ha parlat i debatut molt i allò que queda escrit en els diaris n'és la prova.
Tota aquesta sembra en terra adobada, amb les primeres pluges ha fet néixer els primers brots a tots els indrets de les nostres illes, una rere l'altra. En veure que uns i altres pensaven i deien el mateix, la gent amb seny s'ha unit en una empresa en comú i ha sorgit "Illes per un Pacte".
Primer s'ha de refer la desfeta i construir uns fonaments sòlids per a la nova escola. Sobre aquesta base sòlida s'ha de construir un nou model educatiu, sobretot més estable, però també millor, on alumnes, docents i famílies es trobin a gust.
Això no és una tasca fàcil i durà el seu temps, però la idea ha calat amb força i com una taca d'oli s'ha anat estenent per tot el territori i per tots els sectors de la ciutadania. Els partits polítics esperen ansiosos veure’n aviat el final.
Per això els responsables del projecte no poden defraudar la gent que espera. El pacte ha de seguir el seu procés i ha d'arribar al Parlament, on s'haurà de transformar i aprovar en forma de llei, que serà, sens dubte, la millor llei d'educació de l'Estat. Després, amb el temps, les coses aniran millorant en educació i els nostres fills i els nostres néts gaudiran de l'escola que tots hem somiat. Tot això haurà estat possible gràcies a l'esforç de la comunitat educativa i d'una societat que ha entès que l'educació de qualitat és la nostra principal aliada pel futur.
Pere Carrió Villalonga

dijous, 5 de febrer del 2015

Problemes i respostes en l´educació: la confrontació ideològica


Bartomeu Llinàs Ferrà
 
Actualment l'educació pateix greus problemes tant en la planificació i el funcionament com en els resultats obtinguts. Una de les principals problemàtiques que presenta és la confrontació ideològica, que ha anat derivant en un constant i continuat canvi de la normativa que la regula, i al mateix temps en actituds, actuacions i campanyes de pressió i enfrontaments al carrer i als mitjans de comunicació. Això és perquè la qüestió educativa heretada de la dictadura franquista no es va resoldre adequadament en la Constitució de 1978. Les posicions inamovibles tant dels qui aspiraven a un model educatiu progressista com dels qui el volien conservador, embarrancà la redacció de l'articulat.
Aquest seriós entrebanc es va salvar amb una redacció suficientment oberta i ambivalent de l'article 27, que permet modificar en gran mesura el model educatiu, mitjançant lleis orgàniques en consonància amb les majories parlamentàries existents. Aquesta situació s'ha anat succeint amb l'alternança en el poder dels partits PSOE i PP. Des de la Transició a la democràcia sense oblidar la llei de l'estatut de centres escolars de la UCD de 1980 i la LODE del PSOE el 1985, s'han aprovat quatre lleis orgàniques, dues impulsades pel PSOE i dues pel PP. A més d'altres, també, orgàniques, que les complementen o que tenen incidència sobre el món educatiu.
El constant canvi de normativa obeeix, per tant, a la profunda confrontació ideològica que ha fet de l'educació un dels seus principals camps de batalla. Aquest acarament ha afectat negativament el sistema educatiu i encara ho continua fent. I en conseqüència també afecta la societat, l'Administració, el professorat, les famílies i, sobretot l'alumnat i el seu futur. Per tant, per rompre i superar aquesta crua i trista realitat, una solució és la consecució d'un pacte per l'educació.
Un pacte que no seria el primer, atès que l'any 1977 en què governava la UCD, se signaren els pactes de la Moncloa entres totes les forces polítiques, socials i sindicals. En aquests, hi apareixia un important bloc d'actuacions adreçades a la millora i la modernització educatives. El segon pacte va ser la mateixa constitució el 1978. Després d'aquest només hi ha hagut un únic intent seriós de pacte el 2009, gràcies al ministre conciliador, Ángel Gabilondo. Però aquest pacte no ha arribat a veure la llum.
En el moment d'encarar una probable reforma constitucional caldria reprendre l'actualització i la concreció dels continguts que fan referència a l'educació. Mentrestant, el fet que la societat civil es mobilitzi a favor d'un pacte, amb iniciatives, propostes, fòrums de debat... com està succeint en aquests moments a Balears, és positiu perquè contribueix a crear un clima de diàleg, compromís i pressió tant en el si de la comunitat educativa com en la ciutadania en general.
Però cal tenir present que els agents socials; sindicats, patronals, moviments cooperativistes, associacions de professorat, de pares i mares i d'alumnes etc. no són suficients per aconseguir i aplicar un pacte. Per això s'ha de comptar amb la implicació dels partits polítics i, per tant, de les administracions, central i autonòmica. La primera responsable de la normativa bàsica aplicable a tot l'Estat i la segona de l'elaboració i aplicació de normativa pròpia a les respectives comunitats autònomes.
Seria aconsellable que en aquest ampli pacte polític i social, hi apareguessin eixos, punts i actuacions ben desenvolupats i detallat, com també el calendari d'aplicació. Com a exemples:
-Declarar l'educació com a prioritat de l'Estat.
-Assignar un pressupost suficient per fer possible aquesta declaració.
-Aprovar una nova llei orgànica consensuada.
-Resoldre les problemàtiques lingüístiques a les diferents comunitats autònomes en llengua pròpia, diferent del castellà.
-Igualar els drets i els deures de l'educació sostinguda amb fons públics.
-Establir l'avaluació constant del sistema, que permeti conèixer obligatòriament processos i resultats abans de retirar, modificar o impulsar noves actuacions.
-Adoptar una autonomia pedagògica i de gestió de centres educatius d'acord amb la seva realitat socioeducativa.
-Reimplantar plans per reduir el fracàs i l'abandonament escolar, com també per atendre adequadament les disfuncions motivades per la immigració.
-Adaptar la formació del professorat a les exigències del segle XXI, tant en la formació inicial com al llarg de la vida professional.
-Desenvolupar un pla de formació, implicació i participació de les famílies en el procés d'educació dels seus fills.
Però no sols és necessari que la societat en general i els partits polítics en particular desitgin de veritat el pacte amb els avantatges que això reportaria en el futur, sinó que també la consciència col·lectiva s'impregni de sentiments alhora antagònics o complementaris d'il·lusió i/o de por.
El primer d'aquests seria per expandir la vida i millorar el que tenim i l'altre per cuidar-la i no perdre el que ja s'ha aconseguit. La il·lusió i la por, han fet i fan possibles els pactes.
Fa uns 2.500 anys Pitàgores digué: "De totes les arts, l'educació és la més espiritual, ja que s'aplica sobre les ànimes en vies d'evolució i condiciona el futur de la humanitat". Només aquesta afirmació justifica un pacte que dilueixi o posi fi a una situació conflictiva que d'una manera o l'altra fa més d'una centúria que dura.
* Exconseller d´Educació i Cultura